Urraca I. Reina de Llión de 1109 a 1126. Tuvu casada cun Raimundu de Borgoña, cun quien tién un fiyu, Alfonsu Raimúndez. Tras morrire aquel, contraixu matrimoñu escontra la sua voluntá cun Alfonsu I d´Aragón pul deseyu del sou pai, Alfonsu VI. La tardanza en tener un fiyu llevantuó una riestra d´intrigas escontra esta allianza, algamandu qu´el papa Pascual II anulase esti matrimoñu pul parentescu esistente (primos segundos) ente los cónyuxes. Amás dous tenían un cálter bien estremáu cunu cual chocaban costantemente, ensin importayes mueitu los beneficios futuros de la xunión dambos Reinos. Tras l´anulación papal, Urraca decidióu axebrase del aragonés, lu que dióu pasu a una nueva gerra civil ente los partidarios del aragonés, los de la Reina Urraca y los d´Alfonsu Raimúndez. Na final, dispués d´abondos pautos y negociaciones (incluyendu una reconciliación) Alfonsu I repudióu a la Reina Urraca y retiróuse p´Aragón.
Sigienun las lluchas internas, agora cul Condáu de Pertual y cun Galicia, onde tuvu gran importancia l´Obispu Xelmírez cul que tuvu la Reina intres d´averamientu ya intres de lluchas. Asinamesu mantuvu tensas rellaciones cuna sua harmanastra Teresa ya el sou maríu Enrique de Borgoña, Condes de Pertual, que facían y desfacían nel sou territoriu ensin importayes en demasía qu´esti perteneciera al Reinu de Llión. Amás tuvu tamién que lluchar escontra los almorávides qu´arrebatanun deillas plazas del territoriu llïonés, anque´l sofitu de las tropas aragonesas y catalanas torgóu que´l espoliu fuera mayor. En Marzu y 8 de 1126 morría Doña Urraca, parez sere que d´un partu, nel castiellu de Saldaña. Inmediatamente, el día Marzu y 10, el sou fiyu Alfonsu Raimúndez entraba´n Llión y proclamabase Rei cul nome d´Alfonsu VII.
Alfonsu VII. Rei de Llión y de Castiella de 1126 a 1157. Fiyu de la reina Urraca y del conde de Graxal, Raimundu de Borgoña. Casóu cun Berengela de Barcelona. Algamóu finar cunas lluchas civiles, declaránduse "Imperator" en Llión, en 1135, sobru Asturias, Reinu de Llión, Galicia y Castiella, de feichu, y sobru Pertual, Nabarra, Langedoc y Provenza de dreichu, estos cabeiros inda guei, nel chamáu Golfu de Llión. Pulas entrevistas de Ricobayu y las "Vistas de Zamora", de 1142, independizase Pertual, demientras Cataluña xunese pur matrimoñu cun Aragón. Sigi emperu, la sua política d´hexemonía Alfonsu, entamandu la catedral de Zamora, que corona cun cúpula al estilu bizantinu, nun intentu de convertila en centru d´un imperiu, cul sofitu los francos del sur. Tóu estu ye poucu más qu´un suañu; cun Aragón y Cataluña robra el Tratáu de Tulliden, repartiéndose la parte la península musulmana, peru las suas conquistas son efímeras.
La ideya imperial llïonesa ye una simple consecuencia del goticismu, del afán de xunidá peninsular ou goda, cumu se desprende de los territorios qu´abarcaba l´imperiu d´Alfonsu VII. Enxamás tuvu ésitu, peru fou persegida pur mueitos reyes, nun sólu llïoneses, a lu llargo de toda l´hestoria. Esta ideya imperial desatóu, dende´l sou entamu, ún de los dillemas cabeiros na hestoria de la península celtíbera: xunidá y diversidá. L´imperialismu s´asociara bien de vegadas, sobrutóu nos cabeiros tiempos, al totalitarismu y al feixismu, peru nun siempres fou asina. Pul contrariu, s´asocia tradicionalmente la diversidá cunas ideyas más lliberales, anque tampoucu seya estu esautu dafeichu. Veremos, de tolos xeitos, que cuandu´l Reinu de Llión se vióu deslligáu del ideyal goticista y del imperialista vivióu´l sou meyor intre hestóricu.
Esistienun deillas llíneas defensivas conforme avanzaba la conquista de territorios p´hacia´l sur. Nun primer intre llevantanse los castiellos cantábricos ou astúricos, cumu el de Lluna, que ye escenariu de la primitiva épica llïonesa, escrita precisamente en tiempos d´Alfonsu VII. Una segunda llínea defensiva fou la del Dueru, ocupada pulas ciudaes de Toru y Zamora, que contaban cun ún o deillos castiellos dientru del recintu amuralláu, y que tovía caltiense. Entee esta llínea y la del norte, apaecen castiellos anguañu mui deterioráos cumu los d´Alba (ún en la provincia de Llión y outru na de Zamora) ou destruyíos dafeichu. Dalgunos d´éstos, cumu los de Benavente ou Puebla de Sanabria, fuenun reedificaos na final de la Edá Media. La tercera llínea sedría la sierra del sur de Salamanca, cumu en Miranda del Castañar. Ente esta llínea y el Dueru llevantanunse tamién fortalezas cumu L´Asmesnal en Sayagu ou el Buen Amor na Armuña que, cumu los outros fuenun reparáos, ampliáos ou reedificáos posteriormente. Cabeiramente, existienun tamién fortificaciones nas lliendes cun tierras cristianas, sobrutóu nel llímite cun Castiella, en deillas eras, cumu las murallas de Ciarrodrigu ou las de Villalpandu y los castiellos de Belver y Villalonsu, en Tierra de Toru. Ye´l intre nel qu´el Reinu de Llión recibe buen númberu de nobles y súbditos catalanes, cumu´l conde d´Uryell y Ponce de Cabrera, qu´ocupan altos cargos. Al retirase d´Almería muere Alfonsu VII, quien habiendu vistu una vuelta más las tensiones entee los diversos países la sua Corona, había deixáu Castiella al primoxénito Sanchu, y Llión a Fernandu, cunu que desapaez l´ideya imperial ya el Reinu de Llión vivirá la sua meyor era.