País Llïonés,
llUn camín milenariu

Pa finar cuna conquista de la península hispánica, Roma debía tomar los territorios ocupaos pulas desemeyadas tribus celtas del Noruesti. Lúculu algama facese cun Intercatia, ciudá vaccea, pula diplomacia y xúnese a esta allianza Helmántica, capital los vettones. Pur embargu, deillos años dispués, 151 e.C., el pretor Galba provoca una matanza en Ocellum (l' autual Zamora) lu que desendolca' l llevantamientu de la ciudá d' Ocile (Fermoselle) y cun él la figura del caudillu lusitanu Viriatu ou Várate, quien de manu cuna gerra de gerrillas y, dispués en campu abiertu, algama vencer sucesivamente a ouchu cónsules unviaos pur Roma (Vetiliu, Planciu, Unimanu, Nixidiu, Leliu, Quinciu, Servilianu y Cepión) mediante la xunión de vettones y lusitanos.

(Estatua de Viriatu en Zamora)

Viriatu fou asesináu pur unos celtíberos embaucaos pur Roma, lu que supón l' axebra de los celtas y la ocupación romana de los sous territorios. Peru inda quedaban cántabros y astures. Los sigientes en cayer fonun los cántabros; vencíu el sou exércitu, el caudillu cántabro Arrenu ye crucificáu y los cabeiros vadinienses resistienun en Vérxida. Invaden postreiramente los romanos el territoriu astur pul Norte del Esla, la llucha ye encarnizada peru tamién son vencíos, los cabeiros astures s' abellugan en Llancia. La toma de Llancia pon el puntu y final a la nominada "batalla del Esla" que duróu más de veinti años y que pusu a la totalidá del territoriu llïonés baixu el domiñu de Roma. Pa poder finar la conquista ata el propiu emperador Augustu tuvu que participar nestos feichos. Nun fou la conquista d' Hispania lu que chevóuye 200 años a los exércitos romanos, sinón la conquista de los territorios vettones, astures y cántabros, ye dicir, el territoriu del autual País Llïonés. Comu pueblu invasor, los romanos trayenun confusión moral y social, que' l pueblu prellïonés nun paez fuese capaz d' asimilare dafeichu. La romanización nun fou más que superficial y estu lu preba el feichu de que la cantidá de vezos anteriores a eillos caltenidos guei ye importante. Pur embargu, la sua influyencia sí lu fou, pula asimilación del idioma y los xeitos de llexislase y governase dispués.



 
Acreditación de accesibilidad ¡CSS Válido!
 
Contauta cun nós | Sitemap

©
2007-2010 www.paisleones-paislliones.com - gueb desendolcada pur Xuan Sierra - Salamanca, País Llïonés